dijous, 10 de gener de 2013

Afortunada

Platges de sorra i pedres negres. Arbres mil·lenaris. Papas arrugás i mojo picón. Silenci. Cotxes que et cedeixen el pas. Pulpo frito. Administracions de loteria a cada cantonada. Rostres amables. Rellotges aturats. Escultures d'antics guerrers. Balcons de fusta. Façanes ocres, vermelles i blaves. Un matí al cim del món (3.718 metres). Veus dolces, parlars pausats. Mi niña.

M'aferro amb força als records i els gravo en forma de paraules, perquè no se m'esborrin de la memòria. Avui, Tenerife encara, illa afortunada. Després, deixarem que arribi gener. Ens permetrem sentir els clàxons, els crits. Veurem els carrers bruts. Palparem la incertesa amb el tou dels dits. Caminarem, a empentes, enmig la marea humana. Però això serà després. Avui, Tenerife encara, mi niña.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada