dimarts, 28 d’agost de 2012

Una treva

Et cal una treva, a vegades. Fugir de la calor, nord enllà. Passar fred, en ple mes d'agost. Entomar la pluja, després dels incendis que tot ho arrassen. Parlar i que no t'entenguin. Fer cua. Esperar. Dur la casa a sobre, tot el dia, com un caragol cansat. Canviar les olors, els colors, el paisatge. Ser un estrany en terres estranyes. Enyorar.

Et cal una treva, a vegades. Veure i viure altres vides. Descobrir rostres nous. Descobrir-te. Pensar que podries ser tu mateixa i algú altre, alhora, en terres estranyes. Saber que, a la tornada, potser tot continuarà igual, però tu seràs diferent. Els problemes de sempre s'amagaran, arraulits, als revolts de sempre. Però esperaran en va, perquè tu hauràs canviat de camí.


dilluns, 13 d’agost de 2012

Cendra

Per sort, les paraules són com els bons amics, que saben que, a vegades, val més un bon silenci. Que, a vegades, és millor callar. I esperar. Les paraules tenen paciència. Esperen. S'arrengleren, ordenadament, formant una filera, fins que arriba el seu moment. Sense pressa.
Les paraules són sàvies. Velles com el món. I han vist més coses que tu i que jo. Res no les hauria de sorprendre. Però sí. A vegades, fins i tot les paraules es queden mudes. Com quan se't crema la terra i en dos dies només en queda un grapat de cendra. I tu ets lluny, però no tens on amagar-te perquè l'olor de fum et persegueix. I et troba.
En moments així, les paraules entenen que no les deixis sortir. Que no puguin passar de la gola. I esperen. Fan un niu petit al pit, mirant de no fer gaire nosa. Fins que arriba el seu moment. Sense pressa. I aleshores brollen, una rere l'altra, en processó.