diumenge, 22 de juliol de 2012

Treballs d'amor perduts

Tant de temps perdut llimant-nos les arestes i fent més pregons els abismes que ens separen.
Tant de temps compartint llit, aquest vaixell immens que sura en el naufragi. Amos i senyors, cadascú del seu racó, separats, en va, per meridians imaginaris. Però els cossos, tossuts, cerquen de nit paral·lels, a les palpentes, i ens despertem, de matinada, enllaçats, garbuix de braços i cames, buscant l'encaix.
Tant de temps vivint com bèsties engabiades i una nit d'estiu, per fi, despleguem les ales. Admirem, meravellats, els colors de l'altre: pluja de blaus, vessament de verds. Alcem el vol, plegats, i el vent ens pentina el plomatge idèntic.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Paraules

Diuen que no hi ha arma més poderosa que la por. I jo dic que sí: les paraules. En el moment just, les paraules justes poden ser consol o refugi, poden salvar-nos del naufragi, ajudar-nos a surar fins la riba. Poden ser també la sal que aboquem damunt les ferides, el verí que ens consumeix, la pluja que continua caient quan ja som xops.
Per mi les paraules sempre han estat amigues. Quan s'acosta el fred, les treno i me'n faig un abric. De nits, si no puc dormir, em conten històries fins que em venç la son. Quan fa bo, me'n faig un collaret i les duc, lluents, penjades al coll.
Em calmen la set i la gana, em duen esperança i em comforten. Dolces, amargues, no em canso mai d'assaborir-les. Per això, si m'aprecies, regala'm paraules.