diumenge, 22 de juliol de 2012

Treballs d'amor perduts

Tant de temps perdut llimant-nos les arestes i fent més pregons els abismes que ens separen.
Tant de temps compartint llit, aquest vaixell immens que sura en el naufragi. Amos i senyors, cadascú del seu racó, separats, en va, per meridians imaginaris. Però els cossos, tossuts, cerquen de nit paral·lels, a les palpentes, i ens despertem, de matinada, enllaçats, garbuix de braços i cames, buscant l'encaix.
Tant de temps vivint com bèsties engabiades i una nit d'estiu, per fi, despleguem les ales. Admirem, meravellats, els colors de l'altre: pluja de blaus, vessament de verds. Alcem el vol, plegats, i el vent ens pentina el plomatge idèntic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada