dissabte, 9 de juny de 2012

Finis Mundi

Fa segles, quan encara crèiem que la Terra era plana i tenia uns límits definits, més enllà dels quals no hi havia res, la punta de Finisterre era considerada la fi del món. El temps i l'error de navegació més rendible de la història ens van demostrar que anàvem errats.
De la mateixa manera, la crisi econòmica i de valors en què ens trobem immersos ens ha fet creure en una altra fi del món, perquè estem convençuts que més enllà del capitalisme no hi ha res. Però jo, il·lusa, vull creure que sí, que un altre món és possible, encara que per veure'l calgui deixar morir aquest, tal com el coneixem, i poder renéixer així de les nostres cendres. Encara que calgui véncer les pors i atrevir-se a salpar cap a un futur incert.
Fa temps que tinc llesta la barca. Si véns, inflarem la vela i bufarà el vent. Navegarem plegats damunt la marea blava. Si tenim sort, el viatge serà etern i no arribarem mai a port.

4 comentaris:

  1. Un apunt històric: a l'edat mitjana ningú amb un mínim de cultura creia que la terra fos plana; i menys que ningú aquells qui es dedicaven al negoci de la nàutica. Es veu que les tècniques de navegació de la época parteixen d'una concepció esfèrica de la terra.

    El nom de Finisterre deu tenir un sentit més metafòric que altra cosa, o si s'entenia literalment quan va ser batejat, segurament va ser en temps dels celtes.

    http://en.wikipedia.org/wiki/Myth_of_the_Flat_Earth

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies per l'apunt històric, Quim! Una abraçada!

      Elimina