dissabte, 2 de juny de 2012

Amics i amats

Em deia L., no fa gaire, que els amors, a la vida, vénen i van, però que les amistats, si en tens cura, et duren per sempre. Qui m'ha donat un cop de mà en els moments baixos, amb qui  puc comptar realment, afirmava, són les amigues. De parella, si en tinc bé i, si no, dormo més còmoda al llit i tinc més espai als armaris.
Potser perquè penso que té raó, em fa tanta ràbia quan sento dir allò de "només som amics". Si l'amic és qui t'escolta, amb qui pots ser tu  mateixa en tot moment, qui et coneix com ningú. Si l'amic és qui t'abraça quan t'ofegues, qui et consola quan no para de ploure. Qui no et deixa autocompadir-te gaire estona. Qui t'ajuda a alçar-te quan caus. No és amor això? Potser fins i tot és un amor més gran, d'arrels més fondes, que moltes relacions en què, a l'hora de la veritat, només comparteixes llençols i coixí.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Aquest "només" sobra. L'amistat pot ser la forma més elevada d'amor si és incondicional. I pot durar tota la vida si la cuidem.

    ResponElimina
  2. I no és possible sér la millor amiga de la teva parella? o que la teva parella sigui la teva millor amiga? Bé en tot cas per mi, dir parella implica aquest grau d'amistat... tot i que la paraula "amiga" a vegades és dita amb una lleugeresa que pot equivaldre a "amant"... el llenguatge que té multiples significats... el cor sinser, però, només és un.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, calaix... La teva parella hauria de ser la teva millor amiga (i tu la seva). És difícil, però (o jo no he aconseguit mai!).

      Elimina
    2. Hauria de ser com diu Calaix..., no és fàcil, sí possible.
      M'agrada com ho descrius Eva, amic i amor també poden anar de la mà, el 'només' desvirtua els dos conceptes.

      Elimina