dissabte, 14 d’abril de 2012

Silencis

De silencis, n'hi ha de tota mena i condició. Silencis incòmodes, d'ascensor, d'aquells de com va tot, de sembla que el temps ha canviat i es gira vent. Silencis còmplices, d'aquells que s'alimenten de mirades, que enllacen les mans per sobre la taula, o per sota. Silencis tristos, silencis riallers, silencis muts i silencis carregats de paraules.

Hi ha silencis que vivim sols, d'altres en companyia o enmig de la multitud. Silencis que obren camins i silencis que tanquen portes. Silencis que lluïm nuats al coll, com un mocador, i silencis que es passegen per sota la pell i ens fan pessigolles. Silencis buscats, com el mar en calma, i silencis que trobem casualment pel camí i que ens enduem a casa, prement-los fort contra el pit, perquè són pregunta i resposta.



3 comentaris:

  1. Preciós. Em deixa en silenci, com només ho fan els millors textos.
    Una abraçada immensa, bonica!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat!, també m'he quedat sense paraules...No et descuides cap silenci...,alguns captiven i enamoren, d'altres et deixen indiferent i n'hi ha que els lluïm nuats al coll...

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. Gràcies a totes dues! Sempre és bonic poder compartir silencis, siguin de la mena que siguin, amb qui sap escoltar.

    Petonets!

    ResponElimina