dimarts, 24 d’abril de 2012

Laura

T'espero, Laura. Amb el cor encongit i els braços oberts de bat a bat.
Amb l'ànima vella i la il·lusió intacta.
T'espero, Laura. Amb el silenci als llavis i el somriure a la mirada.
Amb l'alegria nua, vestida de diumenge.
T'espero, Laura. I et sé afortunada, perquè naixeràs en terra de vent.
Voltada de gent ferma, d'arrels fondes i branques llargues.
T'estimo, Laura. I et prometo un món tot nou, ple de tendresa, buit de recança.

3 comentaris:

  1. doncs... benvinguda Laura, i riu, que ja tens un tressor guardat amb paraules i vestit de poemes. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Una benvinguda ben dolça i tendre!.

    Ptonets,

    ResponElimina
  3. Gràcies a totes dues. És una nebodeta nova, a punt de néixer...

    ResponElimina