dimecres, 28 de març de 2012

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

Com en el conte de Quim Monzó, sembla ben bé que els aparells s'hagin conxorxat per fer-me la vida impossible. Fa temps que el mòbil m'obliga a deixar converses a mitges i el portàtil, a estones, decideix que ja he navegat prou i plega veles. La rentadora pateix d'incontinència precoç: deixa anar un rajolinet després de cada programa, com el gos que marca el territori. I potser només m'ho sembla a mi, però diria que el microones, com alguns amors, no escalfa com abans.
És cert que tots aquests aparells ja tenen uns quants anys i potser tocaria renovar-los, però sóc de la vella escola. D'aquells que no canvien un electrodomèstic fins que el tècnic no n'ha signat l'acta de defunció. Fins que no són morts i ben morts, vaja. I no puc evitar sentir-m'hi força identificada. Sóc una mica relíquia, jo també, o almenys m'hi sento, en aquest maremàgnum d'smartphones, i-phones, i-pods, e-books. Em sento obsoleta, tanta informació m'intoxica, la tecnologia em supera! Que algú em reiniciï o m'actualitzi, perquè si no, d'aquí quatre dies, acabaré fent un i-pet!


2 comentaris:

  1. Ja tens raó, ja. A vegades els electrodomèstics ens donen l'esquena i tots a l'hora. Ja saps que sovint "plou sobre mullat".
    Ara que jo no et veig poc digital. Penso que tens l'actualització a tocar. Potser amb la paga d'estiu (i no vull tocar allò que no sona) cau un smartphone i les entrades al bloc ja les fas des del metro (com faig jo en aquests moments).
    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Rosa Maria! Em temo que la paga d'estiu ja la tinc compromesa, però... Tanta retallada obliga a fer malabarismes. Un petonàs!
    Eva

    ResponElimina