dimecres, 7 de març de 2012

A espatlles de gegants

Voldria que només per un instant et veiessis amb uns altres ulls. No amb els ulls de qui t'estima, que et llimen les arestes. No amb els ulls de qui no et vol bé, que et fan petit petit. Voldria que et veiessis amb els ulls d'un estrany. Sense filtres, sense boira, transparent. Amb un grapat de virtuts, immenses, i un miler de defectes, minúsculs. D'una perfecció imperfecta.

Voldria, només per un instant, veure't a espatlles d'un gegant. Dempeus, malgrat les adversitats, esguardant a l'horitzó la riba que t'espera.

1 comentari:

  1. Que bonic, Eva! M'alegro que hagis trobat el temps per escriure. Un petó!

    ResponElimina