dilluns, 9 de gener de 2012

No descarteu res

M. té quatre fills, un marit i una feina a jornada completa que l'obliga a fer equilibris per conciliar la vida laboral i la familiar. Qui no la coneix bé, es queda sobretot amb la foto de família, amb la imatge externa, fantàstica però incompleta. Perquè a banda de mare, esposa i fisioterapeuta M. és moltes altres coses. Bona germana i filla. Orgullosa tieta. Àvida lectora i fanàtica del gimnàs. Amiga atenta, que esgarrapa hores i energies per a un cafè, un sopar o una sortida. Futura acupuntora, si el temps i l'economia ho permeten.
No sé si M. és una superdona. No sóc objectiva! Però voldria pensar que tots, com ella, tenim la capacitat de superar-nos dia a dia, d'intentar donar sempre el millor de nosaltres mateixos. Sense etiquetar-nos ni jutjar-nos, ni permetre que ho facin els altres. Sense posar-nos límits: ja ens frenarà la vida, si cal.
Per això aquest any que acabem d'estrenar us proposo un repte enganyosament senzill: no descarteu res. Tapeu-vos les orelles quan sentiu parlar de la crisi o de la fi del món i escolteu-vos només a vosaltres mateixos. Escolliu pensar que tot és possible. Permeteu-vos somiar.



3 comentaris:

  1. Celebro aquest horitzo possible!, no ens frenem, com bé dius, ja ens frenarà la vida, si cal!.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquestes paraules, guapa! No descartarem pas res, no!! :-)

    Segur que serà un 2012 molt ric i ple d'experiències!

    ResponElimina
  3. Gràcies a totes dues! Espero que aquest any estigui ple de coses bones. Ja toca!

    ResponElimina