diumenge, 29 de gener de 2012

Com els millors regals

L. va arribar com arriben els millors regals: de puntetes i quan menys te'ls esperes. I, com sol passar amb els presents que et fa la vida, al principi no hi vam parar esment. Era allà, formava part del paisatge de la infància i l'adolescència, com el cor que ens bategava als polsos mentre corríem, com el fred tafaner que s'esmunyia per sota les portes, com les pedres amb què ens omplíem les butxaques perquè no se'ns endugués el vent.
L. va créixer en silenci, entre ombres, mentre miràvem cap a una altra banda, cecs a tanta bellesa. I quan ens vam tombar ja no la duíem de la mà. Corria, lluny, rient, descalça per la platja de la vida. Adulta. 
I ara voldríem haver mirat tota l'estona, no haver-nos-en perdut ni un detall. Voldríem embolicar-la de nou amb paper de regal i descobrir-la cada dia, amb el mateix gest de sorpresa, meravellats. Com s'ha de fer amb els millors presents que et fa la vida. 

(Dedicat a la meva germana Laia, perquè l'estimo)

2 comentaris:

  1. m'has fet pensar en ma germana, ara que la tinc lluny, i m'he emocionat!!!! m'encanta com escrius!

    ResponElimina
  2. Gràcies, So. Per mi també és un plaer llegir-te. :-)

    ResponElimina