dilluns, 21 de novembre de 2011

Princeses

S. té una neboda de set anys que vol ser princesa. Una bonica princesa de conte, concretament, de cabells llargs i sedosos i, és clar, rossos. Una princesa del pèsol, fràgil i delicada, d'aquelles que dormen cent anys, que besen gripaus i esperen, lànguides, que el príncep blau les vingui a rescatar.
S. ha intentat convèncer la seva neboda que, si ho volem, totes les dones podem ser princeses, però no com ella es pensa. Que totes som boniques, però, de nou, no com ella es pensa. Que hi ha princeses de cabell negre atzabeja, curt i rinxolat. Princeses petoneres, que no esperen petons, sinó que els fan. Que mengen pomes sempre que els ve de gust i n'escupen el verí. Princeses reals, que no pretenen que ningú les rescati i, tal com està el món, menys encara un príncep, sigui del color que sigui.
La neboda d'S. no s'ho acaba de creure. Paciència! Amb el temps, s'adonarà que està envoltada de princeses. Com ella. O jo mateixa. O tu, que ara em llegeixes. I, sobretot, com la seva tieta. I, aleshores, si en algun moment S., ofegada per la vida, pateix d'amnèsia, la seva neboda podrà recordar-li la seva condició de princesa. Podrà fer-li veure que sempre hi haurà algun llop, amb pell de príncep, que voldrà caminar tres passes per davant d'ella, amb l'excusa d'obrir-li camí. O tres passes enrere, refugiant-se en la seva ombra, a recer del sol. Paciència! Amb el temps, S. trobarà qui sigui capaç de caminar amb ella, de la mà, al seu pas, i cavalcaran junts, si cal, aferrats al timó, damunt la marea blava.

2 comentaris:

  1. Em sembla preciós que la neboda ho recordi a la tieta... :-)

    Com sempre, trobes les paraules precises. Són aquestes, i no unes altres. No hi sobra ni hi falta res. I ressalten en relleu.

    Un petonàs!

    ResponElimina
  2. Una princesa li recorda a una altra, aquesta bella condició, què bonic!.
    Que tota princesa trobi qui sigui capaç de caminar amb ella, de la mà, al seu pas.

    Una abraçada!

    ResponElimina