dimecres, 2 de novembre de 2011

Dolça derrota

El problemes de ser trampós és que, si no n'ets de mena, se't veu el llautó de seguida i t'enxampen a la primera de canvi. I, és clar, com que sempre presumeixo de saber perdre, ara toca fer-ho amb elegància: si el desafiament és públic, també ho ha de ser la derrota.
Fa uns dies, a l'entrada De trampes i tramposos, posava un parany a J. Oblidava, però, que a un maratonià ja li pots córrer al darrere. I m'ha fet gruar dies, mig assaborint la victòria. Però no. Així que accepto la desfeta i em trec el barret; és impossible enganyar el dimoni.
No estic trista, però. I és que tant de bo totes les derrotes fossin tan dolces.

1 comentari: