diumenge, 2 d’octubre de 2011

Original

Tu, que et penses que ets original. Que estrenes penes i alegries, com si fossin noves del tot, embolicades encara amb el paper de regal de la botiga de la vida. Tu, que et sents especial, fràgil, sensible. Que creus que inventes emocions que no tenen nom, colors que els altres no veuen. Que escoltes cançons que et semblen escrites només per a tu, una gota de pluja d'aquest diluvi que ens mulla les sabates.
Tu, que quedes amb una amiga que fa temps que no veus. I t'explica penes que et sonen, perquè t'han mossegat les entranyes més d'una vegada. Que desgrana misèries que sents com a pròpies i et fan mig somriure. I li lleparies les llàgrimes quan plora, perquè ja saps quin gust tenen, o li robaries les botes, quan miri cap a una altra banda, per saltar, una vegada i una altra, dins les basses.



1 comentari:

  1. Com sempre, una deliciosa BSO per acompanyar els teus textos ;)

    Òscar

    ResponElimina