dimecres, 5 d’octubre de 2011

Mentre dormies

Ha marxat la il·lusió, de puntetes, mentre dormies, i ha tancat la porta sense fer soroll. (M'ha somrigut, burleta, mentre sortia, quan ens hem creuat al rebedor).
Se t'ha ficat la por al cos, mentre dormies, i t'ha tapat les orelles amb les mans. I ara no sé si sóc jo que no parlo o tu que no hi sents. O que ho fas veure.
He estès els llençols, perquè s'eixuguin, mentre dormies, i ara onegen al vent, nets i lluents.




1 comentari:

  1. Sempre que la il·lusió marxa, el dubte és si acabarà tornant. I si ho fa, quant de temps ens haurà deixat orfes.

    M'agrada molt llegir-te!

    ResponElimina