dilluns, 17 d’octubre de 2011

De trampes i tramposos

E. té un amic, J., que, cansat que la gent no l'escolti, ha optat per posar trampes a les converses que manté amb els amics. Així, enmig d'una dissertació qualsevol, sol deixar anar frases com ara "i llavors va veure un elefant rosa volant". Si l'interlocutor no s'immuta, J. té aleshores la prova irrefutable que l'amic té el cap en alguna altra banda. Val a dir que E., que ja va ser víctima d'aquest ardit fa temps, va amb peus de plom cada vegada que parla amb J.
E. té un altre amic, que es diu J. també. De tant en tant, E. escriu un bloc i el segon J. afirma ser-ne un llegidor fidel. E., desconfiada de mena, no s'ho acaba de creure i decideix posar-lo a prova: escriurà una entrada que faci referència a J. Si passat un temps prudencial (E. encara no ha decidit quin) J. no es dóna per al·ludit, quedarà demostrat que no n'és seguidor. En canvi, si J. truca a E. (indignat, divertit, estranyat?) i li parla de l'entrada trampa al bloc, E. s'haurà de treure el barret, metafòricament parlant.
Sigui quin sigui el resultat de l'experiment, E. està convençuda que J. no es prendrà malament l'estratagema perquè J. presumeix sempre de:
1. Ser trampós de mena.
2. Tenir un sentit de l'humor a prova de bomba.
(Cal dir que E. espera, secretament, poder-li passar la mà per la cara a J. amb aquesta senzilla astúcia. I és que, si se'n surt, mai no haurà estat tan fàcil enxampar un maratonià, per molt que corri.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada