divendres, 2 de setembre de 2011

La llei del màxim esforç

Passo la tarda de dijous amb el meu amic Carles. L'objectiu és doble: posar-nos al dia de les novetats de l'estiu i la rentrée i, sobretot, conèixer el seu fill adoptiu, una meravella de pell fosca i ulls immensos, àvids d'amor i de vida. Un somriure que no te l'acabes, alegria en estat pur.
Quan els veus junts, t'adones que els adjectius (biològic, adoptiu) són balders. Són PARE i FILL (les majúscules no les poso jo, s'escriuen soles). I descobreixes que allò que en diuen amor incondicional, que creies que era pura invenció, només per a les novel·les romàntiques i les comèdies ensucrades de Hollywood, existeix realment.
Els agraeixo l'oportunitat de compartir un trosset del seu món (el primer de molts, espero!) i els dedico aquesta cançó, per un doble motiu: perquè són fans del musical Mamma mia i, sobretot, perquè són uns guanyadors. Qui lluita, qui s'ho treballa, qui aposta pels altres, qui ho dóna tot sense esperar res a canvi, s'ho mereix tot. És la llei del màxim esforç.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada