dijous, 4 d’agost de 2011

La força dels records

El meu amic Òscar s'ha revelat com una font d'inspiració constant, també d'idees per a aquest bloc. Avui m'envia un enllaç a Experientia Docet, el bloc de César Tomé, concretament a l'entrada Un neurochip que restaura y mejora la memoria. Us en reprodueixo el primer paràgraf:

Un grupo de científicos encabezado por Theodore Berger, de la Universidad del Sur de California, ha desarrollado un sistema por el cual los recuerdos están o dejan de estar, literalmente, accionando un interruptor. Se trata de un dispositivo electrónico que duplica las señales neuronales relacionadas con la memoria y que el equipo ha conseguido que reproduzca la función cerebral implicada en el comportamiento aprendido a largo plazo, incluso cuando las ratas han sido drogadas para que olviden. Gráficamente: interruptor ON, las ratas recuerdan; interruptor OFF, las ratas olvidan. (...) 
 
Aquest article m'ha fet pensar de seguida en una de les meves pel·lícules preferides, que aquí no va tenir l'èxit que es mereixa, potser perquè la traducció espanyola del títol (Olvídate de mí) i la presència d'un quasi-sempre histriònic Jim Carrey evocaven, erròniament, una comèdia insubstancial. Res més lluny de la realitat en aquest cas, ja que Eternal sunshine of the spotless mind és, com l'original promet, pura poesia visual i sonora. (Deixeu-me afegir, aquí, que TOT és SEMPRE millor en versió original, no només les pel·lícules...).
 
Si existís la possibilitat d'esborrar records dolorosos de la memòria, ho faríeu? Eliminaríeu de la vostra ment tot rastre de relacions sentimentals fallides? Triaríeu oblidar per complet exmarits o examants? Aquests són alguns dels interrogants que planteja la pel·lícula. Potser penseu, com els protagonistes, que tot s'hi val per fugir del dolor i que l'oblit és una bona alternativa. O, il·lusos com jo mateixa, creieu que val la pena cometre alguns errors i, més important encara, recordar-los.
 

 

4 comentaris:

  1. Si els recordem, encara tenim l'esperança de repetir equivocacions i no sentir-nos com en un etern dia de la Marmota...

    Bones vacances, guapa!

    ResponElimina
  2. Dec ser de les il.luses..., els records formen part del què som i dels errors, si els recordem...(a petites dosis...)en podem apendre, si més no intentar-ho...

    ResponElimina
  3. jo elegeix no oblidar també, per poder recordar...malgrat que m'agradaria saber on és eixe botonet, en ocasions no vindria mal del tot. bona elecció musical.

    una abraçada

    ResponElimina