dilluns, 8 d’agost de 2011

El secret de les tortugues

Aquesta entrada és un homenatge a tots aquells que sempre hem estat més formigues que cigarres, més tortugues que llebres. A tots els que sempre hem intentat fer les coses bé, seguint les normes, pensant no només en l'avui, sinó també en el demà, no només en nosaltres, sinó també en els altres. Els que hem anat fent via, un pas rere l'altre, impertorbables.

Aquesta societat de la immediatesa, a voltes superficial i materialista, que sovint només sembla valorar el què, mai el com, que ho vol tot i ara, ens sol penjar l'etiqueta de repel·lents, d'avorrits. Però s'oblida que la formiga, que ha treballat tot l'estiu, incansable, mentre d'altres, feliços i despreocupats, jeien al sol, quan arriba l'hivern descansa vora el foc, el rebost ple. Oblida també que la tortuga avança, passet a passet, i lenta, però segura, arriba a bon port. I, més important encara, gaudeix del camí.

2 comentaris:

  1. Eva em declare tortuga...gaudir del camí és el millor!

    petonets.

    ResponElimina
  2. Una tortuga que intenta aprendre de les formigues és la millor combinació possible!

    ResponElimina