dilluns, 29 d’agost de 2011

Dies de boira

Hi ha dies que hem de recordar, una vegada i una altra, que les coses no són tan complicades, que les compliquem. Que, si no simplifiquem, la vida se'ns emboira, s'omple de blau fosc (on són tots els verds?).
Pensàvem que ja ho teníem tot pensat. I no. Perquè a aquestes alçades del partit, amb la casa a mig fer, se'ns ensorren els fonaments. I ens despertem en un llit tan gran que no ens l'acabem, en una habitació sense sostre i on les parets trontollen. Plena de gent. De persones que estimem o que hem estimat, que hem volgut estimar i no hem pogut. O no n'hem sabut.
Plou i fa sol. I vent. I se'ns mulla el rostre, tremolem de fred, per molt que provem de tapar-nos amb el llençol. I tota aquesta herba que s'enfila per les potes del llit, fins al capçal, ens lliga mans i peus.






2 comentaris:

  1. I la nostra incomprensió de la situació en aclapara i ens glaça per dins, sense poder fer gran cosa, només esperar a que torni a sortir el sol. Per sort, sempre acaba tornant a sortir... ;-)

    ResponElimina
  2. Gràcies, Dani. Suposo que sí. Espero que no trigui, però, perquè estic d'un espès...

    ResponElimina