dissabte, 16 de juliol de 2011

Vida

La vida és bella, o això pregona Roberto Benigni, capaç de trobar bellesa enmig de les runes de la crueltat humana. La vida és somni, per Calderón de la Barca, i nosaltres actors d'una tragicomèdia. La vida és breu, però l'art dura per sempre, es consola Hipòcrates. La vida és injusta, es lamenta sovint un amic, mentre el Barça meravella mig món a ritme de Coldplay. Viva la vida?

No seré jo qui jugui a l'espiritualitat de butxaca. Qui en temps incerts proclami allò tan il·lusori que la vida és com volem que sigui. Que podem veure el got mig ple o mig buit. Que només cal jugar amb gràcia les cartes que ens han tocat (és frívol comparar la vida amb una partida?). Cadascú veu la vida a la seva manera i té expectatives diferents. Només es pot ser humil i no jutjar. Escoltar les penes i les alegries d'altri, compartir les pròpies, i així, tots plegats, sentir-nos una mica menys sols.

Ai, la vida... A mi em fascina, què hi puc fer! Em meravella especialment la capacitat que té de sorprendre'm. Quan em penso que ja ho he vist tot o que tinc clar què vull, què penso, què sento, què espero, la vida fa una giragonsa inesperada, burleta. I em deixa desconcertada, confusa, a voltes amb ganes de clavar un bon cop de puny, d'altres amb ganes de riure. Perquè un dia penses que ja tens totes les respostes i al següent t'adones que t'han canviat les preguntes.



2 comentaris:

  1. M'ha encantat, Eva. Sobretot, l'última frase. Quina meravella, que ens canviïn les preguntes! Una dona sàvia em va dir un dia que hem vingut, simplement, a fer l'experiència de la vida. I permetre que ens canviïn les preguntes és una bona manera de fer aquesta experiència.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Escoltar-nos, compartir, abraçar-nos..., l'aliment per l'ànima!. Acertada descripció de la vida, som aprenents!.

    Abraçada,

    ResponElimina